Aquesta reinterpretació de l'obra original de Maurizio Cattelan proposa un diàleg renovat sobre els límits de l'art i el concepte de perennitat. Prenent com a punt de partida l’esperit humorístic, irònic i crític de la peça inicial, aquesta versió transforma el plàtan efímer en una reproducció escultòrica de caràcter permanent, obrint una reflexió sobre la transcendència i la permanència en el món artístic.

Un plàtan creat amb un material deliberadament fràgil i artificial simbolitza una crítica a la tendència a valorar l'aparença per damunt de l'essència. Aquesta obra interpel·la sobre com les coses superficials, especialment amplificades per les xarxes socials, sovint eclipsen allò fonamental, generant una percepció distorsionada de la realitat.

L’artista proposa que només coneixent el context profund es pot establir una connexió real entre la creació artística i el seu significat. Així, aquesta peça es presenta com un instrument per desvelar la veritat amagada darrere de les aparences i establir un vincle directe amb la mirada i la intenció de l'autor; convidant l'espectador a una reflexió crítica sobre el valor, la durabilitat i el significat de l’art.